//TROBA LA TEVA OPORTUNITAT
Pel dia internacional de les persones amb discapacitat, compartim una xerrada entre Margarita Bravo, tècnica d'inclusió laboral de la fundació a Madrid i Paloma García, candidata que s'incorpora a la fundació al febrer i és contractada en empresa col·laboradora.
Com era la teva situació abans de trobar aquesta ocupació?
Tenia moltíssima formació: un grau universitari, cursos especialitzats, idiomes, sabia fins a programar... però entre que se'm donaven mal les entrevistes de feina i m'havia pillat tota la pandèmia, no havia tingut forma d'accedir al mercat laboral en uns anys. Per sort, comptava amb suport familiar i la meva situació no era precària, però ho hagués estat pitjor d'estar sola.
Com et senties durant la recerca de feina?
Essencialment, sensació d'inutilitat. La incapacitat per aconseguir feina em va portar a una depressió...
Quina atenció rebeu a la fundació?
Margarita va ser molt amable .... Em va preguntar pels meus estudis, per la meva experiència laboral, i pels àmbits en què m'agradaria moure'm. Em sento escoltada. Em va manar una oferta i vaig tenir l'enorme cop de sort d'aconseguir-ho a la primera... Va estar molt atenta.
Quina importància va tenir el seguiment laboral per mantenir la teva ocupació?
Em va preguntar periòdicament per la meva situació. i em va oferir suport. La meva integració va ser bastant natural, així que a trets generals em vaig anar adaptant sola.
Què recordes del teu primer dia a la feina?
El que recordo amb més emoció és la sensació de començar una nova etapa, de tornar a tenir estructura i propòsit.
Com ha canviat la teva vida personal i professional des que tens aquesta ocupació?
Definitivament, ha canviat a millor. A nivell personal, em sento moltíssim més realitzada i independent. A nivell professional, quan vaig acabar la substitució em va sorgir una ocupació fixa en un altre projecte de la mateixa companyia, amb la qual cosa aquesta primera ocupació em va servir de trampolí.
Què li diries a altres persones amb discapacitat que busquen feina?
Que hi ha esperança. He estat aturada durant moltíssims anys i he aconseguit sortir cap endavant. És possible aconseguir-ho.
Quin consell donaries a les empreses per apostar per la inclusió?
Que no es fixin tant en la trajectòria laboral de la persona amb discapacitat, ja que per les nostres circumstàncies mèdiques molts tenim grans buits, com pel que pot aportar i les ganes que té de treballar.
Si poguéssim resumir la teva experiència en una frase motivadora, quina seria?
"Constants Fortuna iuvat". La sort ajuda els constants.